Article 91-Reforma dera Constitucion

1. Atengut qu’era Constitucion a d’adaptar-se tostemp ara realitat sociau e politica deth país, s’establissen es següents mecanismes entà reformar-ne eth tèxte, totau o parciauments.
21
2. En eth cors dera sua reforma, demorarà garantida era continuitat en eth foncionament de toti es organismes deth país.

Article 89-Era moneda e eth Banc Centrau de Catalonha

1. Er èuro ei era moneda de cors legau en tot er Estat catalan.
2. Era emission de moneda e bilhets serà competéncia exclusiva deth Banc Centrau dera republica, d’acòrd damb es critèris e limits fixadi peth Banc Centrau Europèu.
3. Era sedença permanenta deth BCC serà era ciutat de Barcelona.

Article 88-Foment des relacions juridiques e politiques

1.Laguens deth marc d’Euròpa, er Estat catalan fomentarà es relacions de tot tipe damb er Estat espanhòu, damb especiau suenh des matèries en que er interès generau sigue comun.
2.Toti es Tractadi signadi per Espanha son assumidi pera republica de Catalonha d’acòrd damb eth déuer de succession, sens perjudici dera sua renegociacion futura damb es entitats supranacionaus tanhudes..

Article 87-Relacions de bon vesinatge damb er Estat espanhòu.

1. Catalonha ei conscient des multiples ligams qu’en eth cors dera nòsta istòria a agut damb eth pòble espanhòu, e desire fermament mantier-les e melhorar-les en condicions de bilateralitat.
2. Era republica garantís es drets de toti aqueri catalans que, per ua o auta arrason, volguen liura e democraticaments conservar es sues relacions personaus e collectives damb es nòsti frairs dera peninsula iberica.

Article 86-Nau sistèma socioeconomic

1. Era republica catalana considère un objectiu prioritari que totes es politiques internacionaus e europèes en eth encastre sociau e economic se desvolòpen d’acòrd damb es principis constitutius de Nacions Unides e dera Union Europèa.
2. Entà artenher-les, calerà que valors coma era competitivitat, er esfòrç, era liura circulacion de persones, merces e capitaus, partisquen deth principi indobtable de non alebar jamès es drets fonamentaus des persones e es pòbles.
3. En aguest sens, era economia de mercat aurà de demorar tostemp subjècta a critèris de regulacion equitativa aprovadi pes legitimi representants des titulars dera sobeiranetat populara.

Article 85-Catalonha nacion de patz

1.Catalonha ei territòri liure d’armada e fòrces armades, lheuat dera policia pròpia (Mòssos d’Esquadra) encargada dera seguretat publica.
2.Es valors suprèmes qu’er Estat republican vò transméter ara rèsta de pòbles deth mon, son era justícia sociau, era cultura, era patz, era luta contra era praubesa, er emparament deth miei ambient, era solidaritat, era cooperacion internacionau, eth desvolopament sostenible, e era igualtat en drets e déuers de toti es èssers umans.

Article 84-Eth Fiscau Generau de Catalonha

1. Eth Fiscau Generau der Estat serà prepausat peth Conselh Generau deth Poder Judiciau, e eth sòn nomentament aurà d’ èster ratificat peth Parlament.
2.Es fiscaus non pòden apartier a partits politics ne sindicats pendent er exercici dera sua foncion, lheuat des associacions professionaus corresponentes. Era lei ne fixarà eth regim d’incompatibilitats.

Article 83-Eth Ministèri Fiscau

1. Hè part deth Poder Judiciau e a coma objectiu promòir era accion dera justícia en defensa dera legalitat, des drets des ciutadans e der interès public.
2. Era sua intervencion pòt iniciar-se d’ofici o a peticion de part legitimada.
3. Era Lei regularà er estatut organic deth Ministèri Fiscau, d’acòrd damb eth principi d’ierarquia intèrna e autonomia dera rèsta de poders publics

Article 82-Renauiment de cargues

1. Era Sala de Gatges Constitucionaus se renauirà integralaments cada cinc ans.
2. Es sòns membres non pòden apartier a partits politics ne sindicats, ne exercir cap cargue public o d’auta activitat professionau o mercantila.

Article 81-Competéncies dera Sala de Gatges Constitucionaus

1. Ei era encargada de resòlver es recorsi d’inconstitucionalitat e
recorsi d’empara.
2. Es sues senténcies son definitives, sens perjudici des recorsi qu’era legislacion internacionau preve deuant eth Tribunau Europèu des Drets Umans e eth Tribunau dera Union Europèa.
3. Es senténcies se publicaràn en Diari Oficiau der Estat, e contra eres non s’i poderà interpausar cap recors ordinari o extraordinari.
4. Eth recors d’empara poderà èster formalizat per quin ciutadan que sigue o persona juridica que reclame un dret fonamentau en defensa d’interès legitim.