Article 4 – La llengua

1. La llengua oficial i pròpia de Catalunya és el català, i, per tant, serà emprada de manera preferent per totes les administracions públiques en els àmbits respectius.
2. Atesa l’actual composició demogràfica i social de Catalunya, i amb l’explícita voluntat de vetllar per la millor convivència entre tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen, el castellà gaudeix de l’estatus de llengua cooficial, i podrà ser emprat oralment i per escrit per tots els ciutadans que ho desitgin.
3. L’occità és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran, en règim de plena cooficialitat amb el català.
4. Tots els poders públics vetllaran perquè no es produeixi cap discriminació per raó de llengua, atès que totes mereixen un respecte idèntic i formen part de l’opció personal i lliure de cada individu.
5. Declarem que la llengua i la cultura afavoreixen la cohesió interna, la prosperitat comuna, l’arrelament social i la diversitat del país.